Senyalització del Patrimoni: itinerari del rec Monar

L'AIGUA I EL REGADIU: Itinerari del rec Monar

Descarrega't el fulletó aquí.

A la Garriga, l'aigua decidia fins i tot on es podien construir les cases

garriga-ruralEl regadiu tenia tanta importància a la Garriga que, juntament amb el recorregut del Camí Ral, des del segle XIII i fins a la segona meitat del XIX, va determinar el creixement del nucli urbà, que sempre es va fer per sobre de la línia que marcava el rec Monar. És a dir, allà on es podia regar, no s'hi construïa.

El rec, que agafa l'aigua del Congost sota la casa de Can Mas, molt a prop del terme del Figaró, al segle XV ja creuava tota la Garriga. Va servir per regar una extensa zona d'horta, amb una comunitat de regants que havia arribat a agrupar 300 pagesos.

Però el rec va néixer i va prendre el nom, de fet, d'una altra necessitat vinculada, paradoxalment, als conreus de secà: l'aigua del rec servia per fer funcionar els molins (molinar > monar) i del gra fer-ne farina. Només en segon terme, cap al segle XVI, va començar a servir per al regadiu i per a tantes d'altres activitats que es van generar al seu voltant.

El regadiu a la Garriga va començar el seu retrocés a finals del segle XIX. La Garriga rural donava pas a la Garriga urbana.

 

A la plaça Mossèn Jaume Oliveres, prenem el passatge Monar.

PARADA 1: Corredors del rec Monar

Els petits corredors secrets del nucli de la Garriga ens indiquen els antics camins de l'aigua

L'horta, el regadiu va tenir una importància molt gran en el desenvolupament de la Garriga. I el rec Monar en va ser el principal responsable, ja que travessava tot el poble de nord a sud, oferint l'aigua del riu Congost per regar.

Quan ja entrat el segle XX es van començar a urbanitzar, per primera vegada, alguns dels espais ocupats per horts, la necessitat de mantenir el rec net i de permetre el pas als horts de cadascú va fer que se'n respectés el traçat. Les cases que es construïen mai no ocupaven el recorregut del rec, que, ara, es pot seguir, en molts llocs, per petits corredors només aptes per passar-hi caminant.

Tot i respectar-ne el recorregut, però, el rec va anar perdent la seva funcionalitat, i bona part de les cases, fins fa ben poc, l'aprofitaven per abocar-hi les aigües, fent-lo servir com a claveguera.

 

Quan arribem al carrer de la Doma, el prenem a la dreta, fins que trobem el carrer de Sant Francesc, que agafem a l'esquerra, fins la plaça d'Antònia Sabater.

PARADA 2: Escales de la plaça d'Antònia Sabater

Unes escales que abans eren un aqüeducte i que encara abans movien les moles d'un molí

Les escales salven el desnivell que antigament l'aigua del rec Monar superava amb un petit aqüeducte de fusta. Algunes notícies permeten situar aquí un molí de can Rosselló d'Amunt abans del segle XVI. Tota la part de ponent del carrer de Sant Francesc (actual CAP i aparcament) correspon a la desapareguda horta de la Sínia, regada per un d'aquests ginys i pel mateix rec Monar. En aquesta mateixa horta fou edificada l'any 1863 la que va ser segurament primera casa d'estiueig garriguenca, "La Sínia", enderrocada per construir-hi l'edifici del CAP.

Pujant les escales i seguint per un altre corredor del rec, passarem per darrere de "La Fassina", que fou un obrador de pernils i abans una destil•leria d'aiguardents.

 

Seguim el corredor fins arribar al passatge Gubern, que agafem a la dreta. Prenem, després, el carrer de Calàbria a l'esquerra, fins arribar a l'encreuament amb la carretera Nova.

PARADA 3: Encreuament entre el carrer de Calàbria i la carretera Nova

L'aprofitament de l'aigua per al rec requeria l'establiment de normes molt rígides... i sancions exemplars si s'incomplien!

El rec Monar discorre enganxat a la part de darrere de les cases. Sota el Forn del Sol hi ha una portella metàl•lica que permet l'accés al rec; aquí els pagesos barraven el pas de l'aigua per conduir-la cap als seus horts situats a l'altre costat de la carretera, segons un rígid sistema de torns i tandes. Just davant de la portella hi havia l'hort de Ca la Pura, edificat a finals del segle XX.

El primerenc nucli urbà, que va arribar en aquesta zona entre els segles XVIII i XIX, es va anar construint en una cota superior a la dels recs que distribuïen l'aigua pels camps i horts, situats entre les cases i el riu Congost. Així, els edificis no ocupaven espai útil per al regadiu.

 

Seguim el carrer de Calàbria fins a l'encreuament amb el carrer Torrent de la Cova.

PARADA 4: Encreuament entre els carrers de Calàbria i del Negociant

I en aquest punt la Garriga rural va començar a donar pas a la Garriga urbana

Continuant per la vorera dreta del carrer de Calàbria, hem pogut observar que les cases més antigues són les característiques cases de cos de la primera meitat del segle XIX. Sovint, les corts de la planta baixa s'han convertit en botigues. A la vorera esquerra no hi ha cases antigues: fins al segle XX, allà només hi havia horts, regats pel rec Monar, que discorre, soterrat, per aquí mateix.
A la cruïlla entre el carrer de Calàbria i el carrer de Cardedeu tenim una bona perspectiva de l'antiga carretera de Ribes que enfila cap a Vic, a l'esquerre de la font modernista de Can Santa Digna. Si tenim en compte que el camí ral seguia l'actual carrer del Negociant (a la dreta de la font) igual que el rec Monar, ens farem una idea de la superfície d'horts i camps que van desaparèixer amb la construcció de la carretera i la consegüent urbanització.
Continuem pel carrer del Negociant, seguint el rec Monar soterrat, deixem a la nostra esquerra diferents carrers que baixen fins al carrer de Calàbria en un pendent que abans permetia regar amb facilitat.

 

Seguim el carrer del Negociant fins arribar al plàtan de Can Queralt.

PARADA 5: Plàtan de Can Queralt

El rec Monar era un riu de vida i activitat

El veïnat del Negociant es va formar durant el segle XIX en terres de Can Queralt, la casa de pagès que tenim al costat i que deu el seu nom al turó rocallós, o quer, que s'eleva a l'altre costat de la via del tren. Un grandiós plàtan delata el pas soterrat del rec Monar, que li proporciona tota l'aigua que vol.

A banda de fer funcionar els molins i regar, l'aigua del rec Monar va generar moltes altres activitats al seu voltant. Per exemple, a prop de can Queralt, hi havia un ferrer que aprofitava un petit salt d'aigua per fer girar les moles d'esmolar i manufacturar ganivets.

 

Seguim el carrer del Negociant fins arribar a la plaça de Can Queralt.

PARADA 6: Basses de cànem de Can Queralt

Conreus especulatius com el del cànem també van aprofitar la infraestructura hidràulica més important de la Garriga.

Si, després de la petita placeta que trobem al final del carrer del Negociant, ens posem dins del torrent de can Queralt, a la nostra dreta hi veurem unes antigues basses.

El conreu de cànem per a l'elaboració de teixit fou característic de la Garriga entre els segles XVII i XVIII. La transformació de la planta requeria el seu estovament dintre d'una bassa durant uns dies per tal de permetre la separació de la canya i la fibra útil per fer el fil. Les basses del cànem del torrent de Can Queralt tenen aquest origen, per bé que posteriorment es van fer servir com a safarejos públics del veïnat. L'aigua hi arribava pel rec Monar, que aquí discorre arrapat a la muntanya.

Sembla que les basses del cànem van succeir un molí de Can Noguera, documentat a l'època medieval i que ja consta "dirruït i dehabitat" cap a 1550. Seria, doncs, el primer molí del rec Monar després del de Can Blancafort.

 

Seguim la carretera de Vic en direcció nord, fins a l'inici del carrer del Camí Ral, que seguim fins al pont de can Jacob. Aquí seguim el carrer que marxa a la dreta, fins arribar al barri de Querol.

PARADA 7: Safarejos del barri de Querol

Just després del seu naixement, al molí de Blancafort, el rec Monar ja regava els horts i rentava la roba del barri de Querol

El veïnat de Querol era conegut al segle XVII com a "carrer dels còdols" pel tipus d'empedrat que cobria la via. Les cases del veïnat daten dels segles XVI-XVIII. Pel mig hi passa el camí ral, la principal via de comunicació que travessava el terme de la Garriga abans de la construcció del carretera de Ribes. Després de sortir del molí de Blancafort, el rec Monar travessa el camí ral just aquí en direcció a l'est, en la seva recerca de la cota més alta per tal d'augmentar la superfície regada. Precisament en aquest punt hi ha un safareig tradicionalment utilitzat per les dones del barri per rentar la roba. El safareig té una peça ceràmica per a cadascuna de les cases.

Si des d'aquí seguíssim cap al nord i agaféssim la carretera a l'esquerre, arribaríem a Can Blancafort del Molí.
De la puixança dels Blancafort del Molí en donen testimoni la casa principal (XIV-XV) i la masoveria (segle XVIII), el molí fariner amb la bassa (segle XIII); el celler (segle XVIII) i, finalment, la capella del Roser (segles XVI) que mostra sobre la porta l'escut dels Blancafort: una roda de molí coronada per una testa d'àngel.

L'any 1163, a prop de la torre ja hi havia un molí sota domini de Berenguer de Santvicenç. A finals del segle XIII, aquest molí passà als Blancafort, que el van reconstruir i en van prendre el nom. Llavors, entre els segles XIV i XV, es va allargar successivament el rec de sortida de l'aigua del molí de Can Blancafort per tal d'instal•lar-hi altres ginys. Va néixer així el rec Monar.

 

Desfem el camí fins a creuar el pont de can Jacob.

PARADA 8: Aparcament dels Pinetons

Una caminada per redescobrir el riu i trobar l'origen del rec Monar...

Aquí l'itinerari fa mitja volta per tornar al seu punt d'inici. Però si teniu ganes de caminar més, des d'aquí es pot seguir part de l'Itinerari del Congost, en direcció al Figaró, pel costat del riu.

En bona part de l'itinerari se segueix el recorregut del rec. En diversos trams circula descobert, per sota de la vegetació de ribera. Una vegada travessat el riu per un gual, podrem fer el camí fins a la resclosa que desvia l'aigua del riu Congost i que representa el punt inicial del rec Monar. La resclosa ja existia al segle XIII, estava feta de pedra de la mateixa riera, fusta i argamassa, i es documenta regularment durant l'Edat Mitjana i Moderna.

Després podrem continuar fins al Figaró o refer el camí en sentit invers.

 

Seguim el riu en direcció sud, primer pel passeig Congost i després per carrer Bassal. Al final d'aquest carrer, agafem el carrer Clopers, fins a l'encreuament amb el carrer de can Noguera, que prenem a l'esquerra fins arribar al pont.

PARADA 9: Pont de Can Noguera

La Garriga estava plena de petits aprofitaments hidràulics, que completaven la xarxa teixida pel rec Monar

Mirant el riu des del pont, en direcció nord, hi podem veure les restes d'una gran resclosa des de la qual antigament es duia l'aigua fins a un extens regadiu que ocupava tot l'espai entre el riu i l'antiga església de la Doma. Actualment aquest regadiu ha desaparegut.

 

Sense creuar el pont, seguim el riu cap al sud, pel passeig Congost, i, quan el trobem, agafem el carril bici que segueix el riu també en direcció sud.

PARADA 10: Carril bici

Petits hortets han resistit l'embranzida urbana sota la protecció del riu

Arran del carril bici i al costat del riu, a prop de la llera, encara hi podem veure alguns petits espais d'horta que, mentre la bombolla immobiliària no torni a créixer fins a fer-los desaparèixer, ens recorden a petita escala els paisatges dels horts garriguencs centenaris. En aquells moments, a la inversa que en els darrers anys, eren precisament aquests paisatges els que limitaven les zones urbanes.

 

Al final del carril bici, creuem el pont de ferro de la Doma i, seguint la Carretera Nova 100 metres en direcció sud, tornarem a arribar al centre de visitants.

Recorregut fins als Pinetons: 2.275 m
Itinerari circular: 3.879 m
Itinerari Pinetons-resclosa: 2.579 m

Galeria: 

cdhflickrfacebooktwitter teatre-la-garrigacorpusradio-silenci