Senyalització del patrimoni: el Centre de Visitants de la Garriga

El Centre de Visitants, un edifici que ha dedicat tota la seva vida, plena de canvis, al servei públic

El Centre de Visitants és, des del 2011, la porta d’entrada per conèixer una mica més la història, el patrimoni, els paisatges i els serveis que ofereix la Garriga. Però l’edifici que teniu al davant sempre ha donat un servei públic: a vegades, ben poc vistós –com a magatzem o com a dipòsit dels vehicles retirats per la grua-; d’altres vegades, funcional –durant força anys s’hi van netejar els budells dels animals sacrificats a l’escorxador, que ocupava la plaça que teniu a l’altre costat de la carretera-...

Però si pregunteu al poble per aquest edifici, el més probable és que us parlin dels safarejos: aquesta va ser la funció inicial de la construcció i pel que la major part de gent el recorda. I és que la construcció d’uns safarejos municipals va ser una fita molt important, sobretot per a les dones –que en aquell moment eren les encarregades de rentar la roba-. Fins aleshores, qui no tenia safareig a casa o alguna bassa preparada per rentar-hi, havia d’aprofitar el riu: les incomoditats, l’aigua glaçada... quines mans tenien les dones!

Va ser el primer ajuntament de la II República, entre 1931 i 1932, qui va decidir construir uns safarejos municipals que facilitarien la vida a tantes i tantes dones. Perquè no només disposarien d’un lloc preparat per rentar roba, sinó que a més a més ho podrien fer amb aigua calenta portada expressament del Pou Calent, al carrer Banys.

Va ser una de les obres més destacades de l’ajuntament comandat per l’alcalde republicà Lluís Viñas i Galbany que va governar a la Garriga entre 1931 i 1934. La seva vocació de servei públic i els seus enfrontaments amb l’Església defensant l’interès general contrasten amb l’obra del seu nebot, Joan Reig, un dels primers alcaldes franquistes del poble i cap de Falange als anys 40.

Però, a més, als anys 30, la Garriga tenia la sort de comptar amb un arquitecte municipal de primer nivell: Manuel J. Raspall. Ell fou l’encarregat de dissenyar l’edifici, i ho féu segons l’estil del moment, l’Art Déco. És una de les seves poques obres en aquest estil: fixeu-vos en les formes i els dibuixos geomètrics dels maons de les parets o del ferro de les portes, per exemple. De l’interior dels safarejos no en queda res –pel que ens ha explicat alguna persona que encara els havia fet servir, estaven situats al mig de l’edifici-. Només en queda el pressupost, signat per Raspall, que podeu veure aquí al costat. El 5 de març de 1932, quan va signar el pressupost, només faltava això, la construcció dels elements interiors i la canalització de l’aigua termal.

Ara, a dins dels safarejos, ja no hi trobareu cap espai per rentar roba, però sí que hi trobareu un edifici públic bonic i renovat que us acollirà amb idees i propostes per sortir a descobrir la Garriga i el seu entorn, el Centre de Visitants Lluís Viñas i Galbany.

Galeria: 

cdhflickrfacebooktwitter teatre-la-garrigacorpusradio-silenci