Senyalització del Patrimoni: la Vil·la romana de can Terrers

Vil·la Romana de Can Terrers

Les vil·les representaven el poder de Roma a tot l'Imperi.

can terrersLes vil·les romanes -villae- eren cases de pagès quasi autosuficients. Verdures a l'hort i cereals, vinya i oliveres als camps, animals per menjar, vestir-se i treballar, boscos per treure'n recursos.... Per això, sempre que podien se situaven en espais des d'on els fos fàcil accedir a tot tipus de recursos. La vil·la de can Terrers tenia l'aigua al costat, al torrent de Malhivern, zones extenses de regadiu i de secà a tocar, retalls de boscos també ben a prop... i, és clar, els camins, una extensa xarxa de camins que situaven la casa enmig de l'Imperi.

I dominant les propietats hi havia la casa. Una gran casa que podia tenir formes i dimensions molt diverses però que, a la Mediterrània, normalment s'organitzava al voltant d'un gran pati central rodejat de columnes.

A can Terrers només s'ha excavat i és visitable l'edifici dels banys, que formava part de la pars urbana de la casa, i que correspon encara no al 7% de la superfície total construïda. La pars urbana era la zona residencial, reservada als propietaris i als seus servents personals, sovint amb paviments de mosaic, termes, calefacció, aigua corrent... En el cas de can Terrers, les habitacions de l'edifici dels banys es van reutilitzar els darrers segles de vida de la casa com a espais de treball.

Al costat dels banys hi ha l'edifici de contraforts, que formava part de la pars rustica de la vil·la, vinculada a l'explotació econòmica: magatzems, sitges, tallers, quadres... i és clar, les habitacions dels i les treballadores, esclaus o no. Eren el 99% de la població, que treballava per a l'1% restant. A l'edifici de contraforts s'hi han trobat les restes de dues premses, que segurament produïen vi i oli.

La Vil·la romana de can Terrers és una finestra oberta a més de 500 anys de la història del territori de la Garriga. Del segle I a.C. al segle V d.C., la casa va anar creixent i adaptant-se, segons els interessos i desitjos dels seus propietaris, que intentaven obrir-se camí enmig d'un imperi immens. Vins produïts en aquests camps es van consumir a Roma i a l'altra banda de la Mediterrània.

Les parets de la vil·la van sobreviure amagades enmig del bosc fins el 1940. Des de llavors, i mentre les excavacions arqueològiques la desxifraven, l'activitat humana l'ha anat fent desaparèixer: primer els treballs agrícoles, però també les excavacions furtives i la poca cura de les restes visitables.

La nostra història fa més de 2.000 anys que és entre les parets de la vil·la romana de can Terrers. Hi serà encara d'aquí 100 anys?

A can Terrers, vins barats... però de qualitat!

Les vil·les romanes produïen per elles mateixes, per autoabastir-se. Però alhora produïen per a tot l'imperi, segons les necessitats i la demanda. Per exemple, la Laietània -el que avui són el dos Vallesos, el Maresme i el Barcelonès, aproximadament- va ser la màxima productora i exportadora de vi de tot l'Imperi ara fa 2.000 anys. Plini el Vell, un escriptor d'aquell moment, considerava els vins procedents de Lauro -segurament prop de l'actual Llerona- com uns dels millors... d'entre els de baixa qualitat. Els vins barats però de qualitat de can Terrers es consumien a Roma, a Grècia i a Egipte!

I com organitzaven el territori, els romans?

Per cobrir la demanda -i distribuir l'oferta- de punta a punta de l'Imperi, els romans necessitaven una xarxa de comunicacions completa i ben organitzada. Per això, normalment ordenaven els territoris rurals amb una retícula de vies i camins, traçada a partir dels eixos viaris de les ciutats -el cardo i el decumanus-. No sabem del cert si el Vallès tenia una retícula de camins d'aquest tipus. En tot cas, la vil·la de can Terrers tenia just al davant la via romana que unia Barcelona i Vic, mentre que el camí que teniu aquí al costat, limitant amb el bosc, podria tenir també un origen antic. Però si després aneu a voltar pel Pla de les Parets, al Malhivern, o per la zona de can Busquets, entre la Garriga i l'Ametlla, podreu caminar per camins que també podrien ser herència romana!

I on són els tresors de la vil·la?

A finals del segle XIX, sota les alzines centenàries del bosc de la Xambonera, els i les excursionistes hi descobrien "restes d'un gran edifici format per nombroses cambres i apartaments, algun dels quals conservava fins i tot part de la coberta amb forma de volta". Era la vil·la de can Terrers que, a l'empara del bosc, encara era una construcció monumental.

Des de llavors, de la vil·la n'han sortit tot tipus de materials, alguns dels quals demostren l'opulència que devia tenir l'edifici original i la riquesa dels seus propietaris. Llàstima que molts d'aquests materials van aparèixer en excavacions sense control, i no en coneixem exactament la seva procedència, i que d'altres només en tenim la referència, però amb el temps han desaparegut.

D'entre els materials sorgits de can Terrers, destaquen sobretot un mosaic, datat al segle II d.C. que representa el rostre d'una dona amb un vel i que sembla que formava part d'una composició que representava les quatre estacions; un fragment d'una escultura que representa el déu Dionís jove, realitzada amb marbre de Tunísia; un fragment d'una estàtua masculina, del segle II d.C., elaborada amb marbre de Carrara (Itàlia); pintures murals, del III estil pompeià, datades entre els anys 25 i 45 d.C., que decoraven les parets d'algunes habitacions; ceràmiques de tot tipus, procedents d'Hispània, però també d'Itàlia, Àfrica i la Gàlia; anells i d'altres elements d'ornamentació personal; fragments constructius de marbre; vasos de vidre que contenien ungüents per a la pell i que es feien servir per als banys...

Galeria: 

cdhflickrfacebooktwitter teatre-la-garrigacorpusradio-silenci