Senyalització del Patrimoni: la Plaça de l'Església

Plaça de l’Església

La plaça de l'Església s'ha creat al llarg de 100 anys

plaça-esglesiaUn segle enrere, l'espai de la plaça estava ocupat per vuit cases. Es tractava, és clar, de vivendes molt petites i molt apilades les unes al costat de les altres. I, si feu un cop d'ull al plànol, també hi veureu que els carrers eren estrets i torts. Això es deu al fet que, als pobles, fins a finals del segle XIX, ningú planificava els carrers, les places, l'urbanisme en general. Fixeu-vos que en aquella època es van començar a construir voreres als carrers, però cadascú s'havia de fer la del davant de casa seva!

La qüestió és que l'any 1891, amb un casc urbà tal com s'havia anat formant des de l'Edat Mitjana, l'Ajuntament va aprovar el seu primer pla urbanístic. El pla descrivia la plaça i el seu entorn com a "miserable y muy irregular... Los terrenos inmediatos á la Iglesia parroquial que no sirven mas que para depósito de inmundicias". De fet, el que es volia era millorar les condicions de vida de la major part de població, que vivia en condicions força dolentes, en espais molt petits, sovint rellogada a la casa d'altra gent... Penseu que en aquell mateix moment la Garriga estava de moda com a destinació turística. I mentre la burgesia es construïa les seves grans torres per passar l'estiu, fins i tot amb aigua corrent -que era un luxe en aquella època-, la gent vivia de manera molt miserable.

Doncs bé, el 1904 van començar a tirar a terra algunes de les cases que ocupaven l'actual plaça. L'Ajuntament les expropiava i feia fora els seus propietaris, i després les enderrocava. Entre l'oposició d'alguns propietaris i la falta de diners, no va ser fins als anys 30 del segle XX que la plaça va prendre més o menys la seva forma actual... i encara als anys 60 (o sigui fa tot just 50 anys!), es van enderrocar les últimes dues cases i es va construir l'actual edifici de l'Ajuntament.

Des que es va començar a ampliar, la plaça ha canviat molt! Primer feia baixada, com ara. Després la van fer plana i pel costat del carrer Centre tenia graons. Als anys 60, quan tothom es va començar a comprar un cotxe, hi van fer passar dos carrers pel mig! I no va ser fins el 2010 que es va eliminar el sauló, es va pavimentar i es va fer peatonal tot el seu entorn... Ja veieu que el paisatge urbà dels nostres pobles, els carrers i places que trepitgem cada dia, no paren de canviar segons els gustos, les modes, els interessos polítics i econòmics...

Per això és bonic fixar-s'hi: en els carrers i les places, en els seus materials i les seves formes, en les façanes que els envolten... Si ho feu, veureu que hi podeu llegir la història i adonar-vos, per exemple, que no tot canvia al llarg del temps, que no tot té menys de 100 anys. Si us acosteu a l'estanc de la plaça, veureu que l'edifici és nou, de fa pocs anys, però hi van conservar la llinda de la porta. Aneu fins allà davant i mireu què hi diu, a la llinda. Ja veureu com no tot canvia!

La formació del centre de la Garriga

El creixement del nucli de la Garriga va arribar a l'actual carrer Centre el segle XVII.
A finals del XVI, el cap de carrer era a l'alçada del camí de la Doma. I fou aquí, al carrer Banys 1, on l'any 1676 els jurats municipals van comprar la primera casa del comú de la Garriga. El primer, diguem-ne, ajuntament. Fins aquell moment, la incipient administració garriguenca es reunia sota l'olivera del consell, però les inclemències meteorològiques i l'enrenou que provocava el creixent nombre de veïns, van aconsellar el condicionament d'una seu tancada i sota cobert. L'establiment de la casa del comú en aquesta zona i la construcció de la nova església parroquial, entre 1685 i 1736-39, són la confirmació que el centre urbà i de poder de la Garriga ja s'havia desplaçat.
Josep Maurí deia que les cases del camí ral destacaven per "la blancor de la façana i la petitesa de llurs finestres. La façana acostumava a estar coronada per un bonic ràfec. Al carrer Centre acostumaven a tenir planta baixa i dos pisos superposats; als carrers Banys i Calàbria, no tant cèntriques, solien ésser més humils amb planta baixa i pis. Estaven cobertes amb teulada, no amb terrat".
A l'entorn del nou nucli s'establiren diversos serveis, com l'hostal on s'hostatjà el baró de Maldà el 1808, a la primera casa del carrer de Calàbria, que descrivia com un "hostal desgraciat", amb accés per un portal "baix i astret", amb una "dolenta escala, menjats alguns grahons, y al mateix temps prou estrets, tenint que posar lo enteniment als peus per no tropezar ab algun d'ells... sens claus a las parets, ni cap quadro, ni quadret de algun Sant Christo, de Maria Santíssima, de alguns sants y santas, com si fos habitació de algun gabaig; ni llumanera, ni candeleros ab candelas de sèu, ab sols lo satrill de oli de la cuyna per penjar-lo a la porta de algun aposento... ni taulas, ni cadiras, ni matalassos, ni llansols, ni cuxins pels llits, si sols màrfagas plenas de palla que per forats e ditas màrfagas molta palla se'n eixia afora...ab sostras de fusta y algunas goteras, havent-hi alguns forats que se'n passaba la claró".
L'antic camí ral segueix estructurant avui la Garriga. No obstant això, des de finals del segle XIX, les noves lògiques socioeconòmiques i l'abandonament dels constrenyiments agrícoles, han fet estendre la taca urbana en totes direccions. A les imatges hi veureu el nou centre de la Garriga format entre els segles XVII i XVIII, reflex de les successives transformacions que aquests espais han sofert al llarg del temps.

Fotografia cedida per Fons Blancafort, Arxiu Històric Comarcal d'Osona

Galeria: 

cdhflickrfacebooktwitter teatre-la-garrigacorpusradio-silenci