Casal de Rosanes   Foto: Miquel AndreuEls Rosanes, senyors feudals garriguencs

Del que després s’ha acabat convertint en el casal fortificat que teniu al davant, ja fa més de 1.000 anys que en tenim notícia: l’any 1008 hi ha la primera referència a la “Torruella”, tal com llavors s’anomenava la petita torre que ocupava aquest espai.
Dels Rosanes en tenim notícies des del segle X, quan participaven amb els feudals catalans de les ràtzies i rapinyes a les terres que en aquells moments formaven part d’Al-Andalus. A la Garriga hi són, almenys, des del segle XII. Era una família de cavallers, de clergues i canonges, en definitiva, d’aristòcrates, sempre lligats als comtes-reis catalans i els seus cercles.
Però també lligats al seu poble: l’any 1306, en Bernat II de Rosanes va encapçalar una ràtzia de garriguencs a Llerona. No sabem què la va provocar, però la qüestió és que, al crit de “Via fora!”, pretenien matar un tal Simó de Moratia i, fins i tot, van segrestar el propietari de ca l’Enrani (encara podeu arribar-vos a la casa, al mig del Pla de Llerona). Potser van ser les bones connexions del senyor de Rosanes les que van permetre l’absolució reial dels autors d’aquests fets...

Galceran III de Rosanes: un garriguenc que va intentar canviar la història de Catalunya

Aquest personatge, que té un carrer dedicat a la Garriga, va ser el més important de la nissaga. Conseller i fidel del rei Martí l’Humà i de la reina Maria de Luna, va participar de les principals decisions que es van prendre al país a finals del segle XIV i principis del XV. En aquell temps, concretament l’any 1400, el rei va realitzar una estada d’un mes a la Garriga per fer una cura d’aigües termals. De fet, Martí l’Humà estava arruïnat i malalt, i va venir a la Garriga en compliment del “dret de cena”, que li permetia anar als territoris sota el seu domini i ser alimentat gratuïtament.

També va ser Galceran III de Rosanes una de les 24 persones escollides per designar els compromissaris de la corona aragonesa que acabarien decidint el futur de la casa reial, ara que s’havia extingit la dinastia. Va protestar (sense èxit) en favor de Jaume d’Urgell, per evitar l’opció d’unir-se a la dinastia de la corona de Castella. Si la seva protesta hagués tingut èxit, potser la història de Catalunya hauria canviat per sempre? En tot cas, potser va ser en aquest moment que va començar el declivi de la nissaga Rosanes.

De torruella a masia

Observeu el dibuix i, sobretot, la construcció, i hi sabreu trobar, segur, les marques del pas del temps i de l’evolució de la casa.

D’entrada, la part més antiga, construïda entre els segles XII i XIII, al centre, amb la “torruella” i la casa fortificada, aïllada enmig del pati emmurallat amb les seves torretes de defensa. Les úniques obertures originals són les espitlleres, per observar l’atacant i defensar-se sense ser vist, i la portalada d’accés a la torre, que es tancava amb una porta que baixava des de l’interior de la construcció. I des del almenys des del segle XIV la casa disposava de capella pròpia!

Segurament al segle XVI s’hi va adossar un nou cos, que va voler mantenir l’aspecte fortificat (veieu els merlets tapiats?); i uns 200 anys després encara es va afegir una part nova a l’edifici, porticada (si us hi fixeu, hi veureu les obertures tapiades).

I amb el pas del temps el conjunt es va anar completant amb tota mena d’edificis annexos, que ja no pretenien defensar res, sinó que el que volien era ser útils per a les necessitats agrícoles i ramaderes. Rosanes ja no era una residència senyorial, era una masia.

Rosanes, com qualsevol mas, no es limitava a la casa i les seves construccions annexes, sinó que tenia boscos, pinars (que ara són una urbanització), prats pel bestiar, horts, la quintana (on l’any 1716 s’hi collia blat, civada, ordi, faves, pèsols i llegums), camps, vinyes, una mina, un rec i una bassa (que encara funcionen) i, fins i tot, un molí (les restes del qual es poden veure sota la casa de can Boter, a Llerona). Tanta diversitat de recursos pretenia acostar la casa a l’autosuficiència. De totes maneres, com a gran propietat que era, el mas de Rosanes no es limitava a l’autosuficiència i tenia també una clara orientació comercial.

Un Bé Cultural d’Interès Nacional que necessita de nous usos per viure 1.000 anys més

Rosanes té la màxima protecció que pot tenir el patrimoni a Catalunya. Però només podrem gaudir-ne 1000 anys més si la casa pot i se sap anar adaptant als nous temps, a les noves necessitats, tal com ha fet des del segle XI. Les històries i els coneixements que sapiguem extreure de les seves pedres són massa importants per deixar-los perdre.

La primera maquinària agrícola de la Garriga, a Rosanes Foto: Fons Albert Roca i Ruaix, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

La primera maquinària agrícola de la Garriga, a Rosanes Foto: Fons Albert Roca i Ruaix, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

Rosanes Foto: Fons Albert Roca i Ruaix, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

Rosanes Foto: Fons Albert Roca i Ruaix, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

Rosanes a finals del segle XIX Foto: Fons Joaquim Rusiñol, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

Rosanes a finals del segle XIX Foto: Fons Joaquim Rusiñol, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

Sota la torre de Rosanes Foto: Fons Pere Forcada, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

Sota la torre de Rosanes Foto: Fons Pere Forcada, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

Rosanes Foto: Fons Centre Excursionista de Catalunya, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

Rosanes Foto: Fons Centre Excursionista de Catalunya, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

La cuina de Rosanes Foto: Fons Centre Excursionista de Catalunya, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

La cuina de Rosanes Foto: Fons Centre Excursionista de Catalunya, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

El pati de Rosanes i el seu pou Foto: Fons Centre Excursionista de Catalunya, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

El pati de Rosanes i el seu pou Foto: Fons Centre Excursionista de Catalunya, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

Sota la torre de Rosanes Foto: Fons Centre Excursionista de Catalunya, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

Sota la torre de Rosanes Foto: Fons Centre Excursionista de Catalunya, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

Rosanes, el desembre de 2013, amb la nova senyalització Foto: Félix Sandoval

Rosanes, el desembre de 2013, amb la nova senyalització Foto: Félix Sandoval

La primera maquinària agrícola de la Garriga, a Rosanes Foto: Fons Albert Roca i Ruaix, Centre de Documentació Històrica de la Garriga
Rosanes Foto: Fons Albert Roca i Ruaix, Centre de Documentació Històrica de la Garriga
Rosanes a finals del segle XIX Foto: Fons Joaquim Rusiñol, Centre de Documentació Històrica de la Garriga
Sota la torre de Rosanes Foto: Fons Pere Forcada, Centre de Documentació Històrica de la Garriga
Rosanes Foto: Fons Centre Excursionista de Catalunya, Centre de Documentació Històrica de la Garriga
La cuina de Rosanes Foto: Fons Centre Excursionista de Catalunya, Centre de Documentació Històrica de la Garriga
El pati de Rosanes i el seu pou Foto: Fons Centre Excursionista de Catalunya, Centre de Documentació Històrica de la Garriga
Sota la torre de Rosanes Foto: Fons Centre Excursionista de Catalunya, Centre de Documentació Històrica de la Garriga
Rosanes, el desembre de 2013, amb la nova senyalització Foto: Félix Sandoval